Boda de la Melania i Max

La parella

El passat Juny una parella d’amics es van casar i els vaig oferir fer algunes fotos d’aquesta Boda de la Melania i Max. Són una parella realment creativa qui a més a més treballen junts en projectes com La Casa Abandonada. En aquest cas, busquen, restauren i venen peces úniques de mobles vintage. De la seva col·laboració va sorgir l’idea de “Mi abuela Isabel”. Una edició limitada d’un llibre escrit per la Melania i il·lustrat pel Max.

La Boda de la Melania i Max

L’esdeveniment va tenir lloc a El Dalmau, una casa rural de pedra a Muntanyola, prop de Vic (Barcelona). Preciosos camps i bosc rodejaven la de la Boda de Melania y Max. Cap dels detalls de la cel·lebració era allà per casualitat. Cada element estava escollit cuidadosament anteriorment a la data de l’event. Hauria de fer incís en “escollit cuidadosament”, quan es podria dir gairebé que tot estava fet a mà. No només ells sinó també les seves famílies i amigs propers tenen una gra varietat d’habilitats creatives amb molt bon gust que van ajudar a crear cada detall.

Ceràmica feta per la mare del Max, coixins cosits a mà per la germana de la Melania, anells dissenyats per la tieta del Max…Tot es mesclava en perfecta harmonia i va fer aquell dia especial inoblidable.

Quan un fotògraf és convidat a una boda, té aquella sensació o dubte sobre què és el que se li suposa en un event com aquest. Des que no hi havia menció especial sobre fotos o equip sota la invitació de boda, simplemente vaig sospirar  alleujat. Dit això, em a agradar poder oferir-los una sessió de fotos pre o post boda. Una situació on ells podrien sentir-se més relaxats i sense pressa, a més a més permetia emprar una millor il·luminació. Finalment van declinar aquesta opció i és doncs quan els hi demaní permís per dur la càmera durant la cerimònia per fer algunes fotos informals. Els vaig demanar també posar en coneixement del fotògraf oficial que estava contractat que jo estatia allà perquè no s’enfadés si em veia fent fotos. Sóc conscient en com es preocupen els fotògrafs per poder fer una feina impecable. La meva prioritat fou la de no destorbar al que realment havia de demostrar uns resultats.

A gaudir!

L’únic inconvenient de la meva decisió de fer fotos a la Boda de la Melania i Max és que no podia endur-me una càmera petita, sinó que a més a més també em volia endur una mica d’equip d’il·luminació. De totes maneres, he de dir que no va ser realment tal desencert una vegada vaig començar a fer una sessió de fotos de retrats amb els convidats mentre el fotògraf oficial els feia les fotos als per llavors ja recent casats. Tothom s’ho va passar bé. Més tard les coses es van complicar ja a la pista de ball que estava just al costat de la piscina. Un convidat estava jugant a la vora de la piscina fins que finalment hi va caure. El que un fotògraf fa en aquell moment és agafar ràpidament un flash i un transmissor, entregar-li a algú perquè l’aguantés i enquadrar a uns pocs convidats que van decidir també saltar a la piscina.